diumenge, 28 de juny de 2009

Gelatina de fruites (pinya i kiwi) amb alga Agar Agar


La gelatina és un d’aquells menjars que ens agraden molt. És molt sana i necesària pels que tenim les juntures dels osos tocades.
El dia que vaig saber amb certesa com està feta la gelatina tradicional (la Royal per exemple) vaig decidir no mengar-ne mai més.
L’opció era clara, buscar-ne una de vegetal. Buscant buscant, vaig trobar-me amb l’alga Agar Agar.



Aquesta alga s’utilitza bàsicament per espessir cremes (sola no té gust) i fabricar gelatines dins de les dietes més vegetarianes.
A casa l’utilitzem per fer un pastís de gelatina amb fruites.
N’he fet amb diferents fruites, però he observat que amb les que agafa millor consistència és amb les fruites i sucs àcids.
Aquí us explicarè com la fem a casa. Quan és època de maduixes, amb taronja està execel·lent. Per aquí dalt ara ja no trobo maduixes, per això aquest cop l’he fet amb pinya i kiwi.

Ingredients

1 sobre d’alga Agar Agar
300 ml de suc de taronja natural
200 ml de suc de pinya natural (el mateix que porat el pot, no almibar)
1 cullerada sopera de sucre moreno bio (Asana)
3 kiwis
2 rodanxes de pinya de pot, però amb el seu suc

Tallar els kiwis i la pinya a tacs prims i mitjans. Posar-los al motlle per fer el pastís (el meu n’és un rodó de vidre). Es desmotlla molt fàcilment.
Es posen els dos sucs en un pot amb la cullerada de sucre.
Quan arrenca el bull, posar-hi la pols de l’alga i fer-ho bullir durant dos minuts remenant tota l’estona.
Passats els dos minuts, posar-ho al motlle amb la fruita.



Quan es refreda s’espesseix molt ràpidament. Un cop fred, es desmotlla. Si es posa amb aigua freda és molt fàcil ee treure’l.
Ja es pot menjar.
Si sobra suc amb alga, es poden fer fantàstics flams de gelatina (mireu foto)
La gelatina es pot fer més o menys consistent depenent de la quantitat de suc.



Bon profit!
Boníssim i molt fàcil de fer.

dijous, 25 de juny de 2009

Pa de campagne amb massa mare, a la panificadora


Segueixo sense forn i segueixo lesionat. És a dir, que avui, dia de festa, m’he passat el dia tancat a casa i pensant com podria fer un pa amb massa mare i fet a la panificadora.
El resultat no és del tot dolent. La molla és molt esponjosa i amb molt sabor.
També he tingut algun problemet:
  • La crosta superior no ha quedat massa dura.
  • La massa, quan ha fet la primera fermentació, ha pujat massa i ha superat la cubeta. Aquest és el motiu de la crosta fina que es veu a les fotos. Massa llevadura ¿…? Si algú em pot ajudar?

La farina que he utilitzat és una farina francesa que es comercialitza amb el nom de Francine, però no he sabut trobar quin número de farina és. Concretament la que jo he utilitzar és especial per a fer el pa de campagne, tant a mà com amb la panificadora.

Els ingredients:
500 gr de farina Francine

100 gr de massa mare activada

22 gr de llevat de forner

320 cc d’aigua temperatura ambient

1 i 3/4 culleradeta de sal

1 culleradeta de sucre moreno


He barrejat la farina i la massa mare dins d’un bol. Hi he afegit la sal i el sucre.
He desfet el llevat de forner amb l’aigua durant 15 minuts, ho he afegit a la farina i ho he deixat reposar durant una hora a temperatura ambient.
Passada l’hora, ho he posat tot a la cubeta de la panificadora i he seleccionat el programa número 4 (moulinex) pa integral, però potser amb el programa de pa rùstic (número 3) no hagués pujat tant.

El resultat és el de les fotos.







Bon profit!

dimecres, 24 de juny de 2009

Massa mare (a la meva manera)


Fa poc temps que conec la massa mare, ho he de reconèixer. Algun cop havia llegit que alguns forns estan recuperant la base de fer pa i llegia, sorprès, el terme massa mare. Remenant, he anat sabent coses sobre la massa mare.
Remenant per la xarxa, he vist que la més comú és la de l'Erik Kaiser, però també he llegit d’altres mètodes i en algun llibre, encara més mètodes. Això és apassionant

La meva, actualment, és una petita barreja d’algunes receptes. De moment em funciona bé, o això crec. Fa una olor molt bona i em deixa els pans amb una molla molt flonja.

La base d’aquesta massa mare és aquesta
Però ara us explico la que actualment utilitzo jo.
Vaig agafar uns 50 gr de la massa mare principal (primer pas fet) i vaig fer els següents passos:

Primer dia:
50 gr de farina integral (farine d’épautre) que vaig comprar a un molí artesà de França (Domain Bénazeth. Le Moulin. 11160 Villenueve-Minervois)
50 gr de farina de força
100 gr d’aigua a temperatura ambient

20 gr de sucre moreno bio marca Asana

20 gr de iogurt natural bio


Barrejar-ho amb la massa mare inicial i deixar-ho 24 hores a temperatura ambient. En aquest cas, calor de dia i fresca de nit.

Segon dia:
200 gr de farina de força
200 gr d’aigua temperatura ambient


Barrejar-ho amb la massa del dia anterior i deixar-ho reposar 24 hores més (depenent de la temperatura ambient)
Un cop feta, la guardo a la nevera. Si l’he d’utilitzar procuro activar-la 12 hores abans.

Si la feu, ja em direu què us sembla.

Crema de carabassa amb formatge parmesà


La crema de carbassa és un plat que a casa el fem força sovint tant a l’hivern com a l’estiu.
Ahir, per primer cop aquest any, la vam menjar freda. I és que per aquí dalt no acaba de fer calor !!!
Us explicaré com la faig jo. Tantes persones tantes maneres…

Ingredients per 4 persones:
50 gr de mantega bio (Pâturages)

2 porros mitjans
700 gr de carabassa amb pell o 550 gr de pelada i sense llavors

2 patates mitjanes (en aquest cas Kenebec)

1.100 cc d’aigua

20 cl de crema de llet lleugera (3%)
Sal

Nou moscada

Parmesà (opcional)

Oli verge d’oliva



Posem la mantega a la cassola. Quan comença a fondre’s, hi afegirem els porros tallats petits (a dauets). Hi afegim un pèl de sal, ho tapem i ho deixem fer a foc baix, que s’ofeguin. Mentrestant pelem la carbassa a tacs. Pelem les patates i també les taquegem. Si els porros ja comencen a estar tous i transparents, hi afegirem la carabassa i la patata i ho deixarem ofegar tot junt un parell de minuts. Augmentem el volum del foc i hi afegim l’aigua. Ho rectifiquem de sal i ho deixem bullir fins que la patata i la carbassa estiguin fetes.



Ho traiem del foc. Si ho deixem reposar mitja horeta, el gust agafarà més força. Si creiem que ha sobrat massa aigua, la podem retirar i reservar. Afegirem la crema de llet i ho passarem pel túrmix fins trobar la consistència que més ens agradi.
Comprovem la sal i ho rectifiquem.
La meva nou moscada és sencera. En ratllo la quantitat que a casa agrada (això és molt personal).
Ho torno a passar tot pel túrmix.
Ja es pot servir, freda o calenta.
Quan la tinc al plat, hi ratllo parmesà per sobre i hi a un rajolí d’oli.
Fàcil, econòmic i ràpid.
Per la carmanyola és ideal.



Bon profit !!!

dimarts, 23 de juny de 2009

Coquetes (tortitas) de massa mare amb pomes potxades a la sidra


M’ha sortit un títol que impressiona (he,he,he) però la realitat és ben diferent. És un plat gens complicat, però sí llarg de realitzar.
El seu resultat és boníssim i molt temptador....
M’he quedat sense forn !!!! Quin drama... i tenia necessitat de fer alguna cosa amb la massa mare.
Vaig fer el tafaner pels meus blocs preferits de cuina i xafardejant, xafardejant per un dels blocs que més m’agrada, La flor del calabacín, vaig trobar aquesta recepta de “tortas con masa madre”.
Vaig pensar "Ja ho tinc !!!!" una recepta que pinta boníssima.
Però, com la colo al sopar? Doncs fàcil, la faré de postre amb pomes potxades a la sidra.
Per fer les coquetes (tortitas) aquí us passo la recepta íntegra del bloc que ja us he esmentat abans.

Ingredients per sis coquetes grans
250 gr de massa mare (ja us explicaré com està feta la de casa)
1 cullerada sopera de sucre moreno bio integral (Assana)
1 cullerada sopera d’oli verge d’oliva
1 ou bio
¼ de cullerada de cafè de sal
½ cullerada de cafè de llevat en pols de rebosteria
Tots els ingredients s’han de barrejar (separar la clara del rovell de l’ou) i remenar. Muntar la clara a punt de neu i afegir-la, amb molt de compte, a tota la massa.
S’han de fer amb una paella antiadherent. Agafar massa amb un cullerot, posar-la a la paella i donar-li al volta quan hi surtin bombolles.
Boníssim!



Per les pomes potxades a la sidra, a casa agraden molt. Molts cops les fem per acompanyar el salmó fet al vapor. L’opció de la sidra és molt personal. També les potxem amb sucre sol. A casa fem servir pomes Golden, però crec que amb una poma més àcida (Granny Smith) també pot quedar bé, però en aquest cas amb sucre sol ja que la sidra ja acostuma a tenir un punt d’acidesa.
Jo faig servir unes pomes Golden que són dels Alps (a Andorra ens arriba molta fruita francesa i molta poma dels Alps). Normalment són de la marca Perlin (Alps del sud) però ahir les vaig fer amb les Marlene, que són del sud del Tirol.

Ingredients:
1 Poma Golden bio

20 gr de mantega bio (Pasturages)
1 cullera de cafè de sucre moreno bio integral (Assana)
100 ml sidra casolana (la meva és d’una sidreria basca casolana)
Canyella amb pols al gust

Jo ho faig de la següent manera (encara que totes les opcions són bones):
Tallo la poma fineta (en forma de lluna). Procurar que ni sigui molt fina ja que sinó el resultat final és molt transparent.



En una cassola (la meva és de terra) hi poso la mantega que es desfaci a foc lent. Quan està desfeta, hi poso la poma i el sucre per sobre i ho deixo tapat per a que potxi a foc mitjà durant deu minuts. Passat aquest temps, hi afegeixo la sidra. Abaixo el foc i ho deixo potxar 10-15 minuts mig tapat.
Ho destapo del tot, sempre a foc lent, i deixo que la sidra s'evapori uns 20 minuts més fins que ja no faci olor d’alcohol. Ho trec del foc i ho deixo reposar 30 minuts per a que la poma acabi de impregnar-se dels sucres.



Un cop fet i reposat, poso la poma potxada sobre les coquetes de massa mare i hi poso un polsim de canyella en pols.
Boníssim i fàcil de fer.




Que us aprofiti !!!!

divendres, 19 de juny de 2009

HUMUS




Com tots ja sabeu, l’humus és aquella pasta de cigrons tant típica de segons quins països àrabs.

Ja feia molts dies que volia provar de fer-la i menjar-la amb el pa marroquí, segur que és millor amb pa libanès (més finet que el marroquí fet a casa). Hauré de buscar receptes de pa libanès.
Ahir, aprofitant que havia fet pa marroquí per uns amics, en vaig tornar a fer.
La recepta bàsica la vaig agafar d’aquesta pàgina. La veritat és que pràcticament no hi he fet cap variació.

Jo compro els cigrons els fets, perquè és una d’aquelles llegums que mai em surten bé quan els bullo jo a casa i em fa ràbia perquè cigrons cuits i bios no en trobo.

Ingredients

400 gr de cigrons escorreguts
2 dents d’alls
3 cullerades de Tahin o pasta de sèsam
Una miqueta d’anís amb gra, segons el gust
Sal i pebre negre
Suc de ½ llimona
Tres cullerades soperes d’oli verge d’oliva

Els cigrons han d’estar escorreguts i reservar una miqueta del suc per si l’humus queda massa espès.



Posar tots els ingredients junts i passar-los per la batedora fins aconseguir una pasta consistent però no espessa (depèn del gust). Si ens queda molt espessa, hi afegim una mica més de suc dels cigrons.



Un cop fet, posar-lo en una safata i per sobre posar-hi llavors de sèsam, prèviament torrades en una paella, i si us agrada s’hi pot posar una miqueta de pebre vermell dolç.



Bon profit!!!

dijous, 18 de juny de 2009

AMANIDA FRESCA DE LLENTIES PER LA CARMANYOLA

Som molts (i cada dia més) els que dinem a la feina de carmanyola.
Aquest és el motiu pel qual us aniré explicant alguns dels dinars que, a casa, ens emportem a la feina.
Aquesta recepta està dedicada a la meva germana.

A casa meva, la cuina per la nit és una sala de màquines. Quant torno de la feina i d’entrenar em dedico una bona estoneta a fer plats ràpids, fàcils i econòmics per sopar i pel dinar de l’endemà. A casa fem molt esport i per això aquest plats han de complir una doble o triple funció: Alimentar-nos, recuperar-nos i sociabilitzar-nos. Evidentment no sempre ho aconsegueixo, i els dies que per casa hi corre el nanu adolescent, totes aquestes funcions han de remarcar-se molt més.

Ahir al vespre, mentre preparava el sopar (crema de carbassó d’un hort bio) i esqueixada de bacallà, vaig preparar una fàcil i apetitosa amanida fresca de llenties.

Aquesta amanida si que no té cap truc i cadascú la pot fer com més li convingui.

Ingredients per dues persones

300 gr de llenties pardines (fetes a casa si pot ser, però si són de pot que siguin de qualitat)
1 carrota (pastanaga)

1 tomàquet gros de branca
¾ de cogombre
Oli verge d’oliva

Sal
5 o 6 fulles de menta fresca

Opcional: Tofu fumat (a mi m’hi agrada) encara que ja mengem llegum
Escorro ben escorregudes les llenties.
Tallo els ingredients a dauets petits.
Barrejo tots els ingredients i ho rectifico de sal (les llenties ja en porten !!!).
Oli al gust.
Pico la menta fresca i l’hi afegeixo.
Ho aboco a la carmanyola i ho poso a dormir a la nevera.
Si algú vol posar-hi espinacs frescos (algun cop ho he fet) els tallo a juliana, però no hi poso la sal fins a l’hora de menjar-ho, ja que cremaria les fulles.

Bon profit !!!!!
Molt econòmic i fàcil però dóna molt bon resultat.


dimarts, 16 de juny de 2009

Taboulé

Ahir a la nit vaig fer un taboulé per el dinar avui...Ideal per portar-lo a la carmanyola.
Trobo que el fet de que reposi 12 hores li dóna una frescor i una intensitat d'aromes molt bona.
El taboulé que fem a casa és amb pasta de cous cous bio integral, encara que hi ha gent que el fa amb boulgur. Al Marroc sempre l'he menjat amb cous cous.

Els meus ingredients per dues persones.

160 gr de cous cous
160 mililitres d'aigua
1/2 pebrot vermell
1/2 pebrot verd
1 ceba tendra
1 tomàquet gros de branca
1 llauna de tonyina (és la meva versió)
10/15 olives negres sense pinyol
5 fulles de menta fresca
Oli d'oliva verge
Sal
Suc de mitja llimona

Escalfo l'aigua amb un grapat de sal. Quan bull l'avoco al damunt del cous cous i amb cinc minuts ja està fet ( el que jo utilitzo). Abans de posar-hi l'aigua hi poso un raig d'oli i ho barrejo amb una forquilla, el deixa més lleuger.
Tallo a tacs petits tots els ingredients. Les olives per la meitat.
Ho barrejo tot junt. Rectificar de sal i afegir-hi l'oli d'oliva. La tonyina l'he escorregut per no barrejar olis.
Hi poso el suc de 1/2 llimona i la menta tallada petita, petita. Tot barrejat i a la nevera.
Bon profit!
Fàcil, econòmic i ràpid.



dissabte, 13 de juny de 2009

Pa marroquí


Primera recepta del bloc i primera contribució al HEMC-34
Pa marroquí.
El Marroc és un d'aquells països que em té el cor robat...No el conec tot ni de bon tros, tant sols algunes parts de l'Atlas i reconec que hi tinc certa debilitat. Les olors, la gent, el lloc...i el seu pa. Ummm m'encanta el pa fet a les cases berbers de la zona de l'Atlas.
Necessitava torna a sentir-lo a la boca, aquell amalgama de gustos: la farina, el llevat fermetat, el gust de fum, la dolçor de la matafaluga, el comí, l'anís, l'aspror de la sèmola...
I vet aquí que em vaig submergir per la xarxa buscant i remenant...
... Després de mirar diferents blocs (no els recordo tots, perdoneu !!!) fins i tot un de francès que està súper bé, he fet la meva pròpia recepta.
La veritat és que quan estàs pel Marroc (zona de l'Atlas) cada família fa una miqueta el seu tipus de pa...El que fem a casa també és un pa de "casa pròpia".
Aquest és un pa fàcil i ràpid de fer.
A casa vola acompanyant l'humus o per esmorzar...O a tota hora.
S'asseca ràpid, és un pa de dia a dia.

Els meus ingredients:

400 gr de farina de força + 100 gr de sèmola de blat integral (cultiu bio)
100 gr de masa mare
10 gr de llevadura de forner
275 ml d'aigua (temperatura ambient)
10 gr de sal
1 cullerada de sucre i un grapat de llavors d'anis (cultiu bio). Al gust.
5o ml d'oli d'oliva verge

PAS A PAS

  • Jo poso les dues farines juntes en un bol, amb la sal i ho barrejo tot. Un cop barrejades les farines i la sal, hi poso la massa mare. Tot ben amassat i ho deixo reposar uns 15 minuts. Durant aquest temps barrejo la llevadura de forner amb l'aigua.
  • Passats els 15 minuts, hi poso l'aigua i ho amasso com si fes pa.


  • Hi poso el sucre (optatiu, és perquè quedi més brillant el resultat final) i l'anis amb gra (també optatiu). Un cop ben amassat.




  • Divideixo la peça en tres boles d'uns 280 gr (ho faig a ull) i les deixo reposar 15 minuts.



  • Un cop han reposat, les aixafo. Jo ho faig amb un curró, si voleu i teniu habilitat es pot fer amb les mans. Han de quedar com si fossin plats de 1-2 cm de gruix.



  • Ho poso sobre una fusta enfarinada i tapat amb un drap. Jo ho deixo fermentar 1h 30' - 2h. depenent de la temperatura de la sala. Jo visc a la muntanya i no sempre tinc temperatures altes.





  • Passat aquest temps, amb l'oli i un pinzell "pinto" les cares superiors de la massa, sense passar-se que llavors queda oliós. Escalfo una planxa que tinc rodona i de ferro colat( amb una paella normal també farà el fet). Quan està calenta, hi poso el pa per la cara pintada, i mentres es fa pinto l'altra cara. El temps de cocció oscil·la entre 2 i 4 minuts (per cara)...depenent del foc i del recipient amb que el feu...



  • Ho treieu i deixeu que es refredi. Bon profit!





Nota: la massa mare la procuro activar el dia abans. Però si no ho he fet, i en tinc suficient a la nevera, la trec una hora abans perquè agafi temperaura ambient.